Deixar volar els somnis, he escollit, els somnis són reals i també poden volar com els ocells, les fulles o les llavors. Són gèrmens de la nostra ment i de la nostra realitat, espurnes de veritat que sorgeixen sovint en la nit, en la soledat, en el passar dels fulls d'un llibre, el vaivé de la lectura nocturna que ens fa aclucar els ulls, com llums que s'apaguen per a endinsar-se de nou al món dels somnis....alla t'esperen grans tresors, és on potser si et concentres et retrobes amb tu, amb el tu que en el caos del dia a dia no el veus del tot: cotxes, bicicletes, sorolls, cançons, tertúlies, paraules, la piel de las palabras, olors, colors, rostres, persones, cares, sabors, sentiments, sensacions, emocions, llum, pluja, aigua, paraigües, gats, porcs senglars, la campana de l'església, el piiip-piip del metro, la olor del cafè, el fum del cigarro, l'alè, el fred, el calor, l'emoció, i tota una amalgama de coses inconnexes que en el subconscient es fan connexes, es fan reals i tot aleshores encaixa, dins d'una caixa, la teva mirada, el teu record, memòria, el teu quadern, la teva caixa.
Alla en la foscor, en la nit, en el blanc dels llençols t'hi retrobes.
La vida es sueño decía un sabio un día:
¡Escucha, aguarda, detente!
¿Qué confuso laberinto
es éste, conde no puede
hallar la razón el hilo?
Mi honor es el agraviado,
poderoso el enemigo,
yo vasallo, ella mujer;
descubra el cielo camino;
aunque no sé si podrá,
cuando, en tan confuso abismo,
es todo el cielo un presagio,
y es todo el mundo un prodigio.
(fragmento de La vida es sueño de Pedro Calderón de la Barca)
